THE LESBIAN SISTERS

THE LESBIAN SISTERS
Fotos de Eugenia Gusmerini

viernes, 2 de julio de 2010

Panorama desde el río


He comprado una entrada en el anfiteatro romano y me he puesto el bikini. Enseño todas mis chichas, pero a la madurez bueno hace el moreno. Y desde el anfiteatro se ven las cosas con la tranquilidad de que en realidad todo es el gran teatro del mundo que diría Calderón. Ciertamente, cada uno interpreta el papel lo mejor que sabe. Porque, por ejemplo, és que no sabíem des de Catalunya que l’Estatut, tot i retallat, no seria posat en mans del Tribunal Constitucional i que aquest, polititzat i caducat com estava, rebaixaria i interpretaria els paràgrafs més polèmics en relació a la nació espanyola? Això no s’ho creu ningú que el PP no presentaria recursos. Per tant, les reaccions d’aquests dies d’unitat política catalana estaven previstes des de feia temps. Al final tot és un joc d’escacs i els que van per endavant són els que ens deixen de tontos als altres. Per cert, han acceptat el tema de la nació però sense validesa jurídica, és a dir, fa mono al menjador, deixem això però si algú entra li diem que només és un jerro japonés, com li va dir la Nebrera al President d’Honor del seu partit, i també la immersió lingüística però no la llengua catalana com a llengua prioritària a les administracions. I s’han carregat part del tema del finançament, la que parlava de demostrar la solidaritat de les comunitats i, per descomptat, la justícia es deixa exactament com estava, faltaria més. Ah, però podem tenir una relació de bilateralitat amb el govern central. Primer ens ho prendrem malament i sortirem el dia 10 a protestar que si som una nació i tenim dret a decidir – a veure com s’ho munta Montilla per anar-hi i no quedar com a independentista – i després ens ho empassarem amb el seny catalanista. Però jo em pregunto: ens que calen papers per saber qui és un? És que ens calen papers per contribuïr al que és Europa i, per extensió, Espanya, que també ho és? Bé, jo el que voldria saber és: quan Catalunya sigui una nació independent jo podré tenir la triple nacionalitat? Perquè jo sóc galega-catalano-espanyola i voldria que ho digués un paper. Ara bé, si no ho diu un paper també continuaré sabent qui sóc. Però com que tothom demana papers, doncs jo voldria tenir-ho per escrit, és clar.
Joan Herrera habla de la selección hispano-barça y la verdad es que es ingenioso y hasta cierto punto tiene razón, pero habría que preguntarle a Inhiesta, a Sergio Busquets, a Villa e incluso a Xavi Hernández, que el otro día en unas declaraciones decía que en el partido contra Portugal se vio en la primera parte a una buena España y en la segunda a una Gran España, digo, habría que preguntarles a ellos de dónde se sienten. Messi, por ejemplo, lo tiene claro. Humilment crec que aquesta Roja no desperta aquella caspa tan inquietant que despertaven d’altres seleccions espanyoles, aquesta Espanya que tothom té en ment i que odia a Catalunya i els catalans i catalanes (una Catalunya que sempre han treballat molt per tenir el que tenim, ningú no ens ho ha regalat). Quan vaig a Galícia, a la banda que es considera espanyola, a vegades he tractat de explicar’ls-hi el sentiment nacionalista català, però crec que s’ho prenen com un abandonament perquè no són el suficientment bons, i la veritat no és així. Aquest sentiment anti-catalanista sempre l’estan abonant des de fileres dretanes i va la senyora de Cospedal, a la qual tenia per moderada, i diu que el President de la Generalitat és feixista o marxista, que com se semblen tant els fot en el mateix sac. Jo diria que el marxisme és una utopia que desgraciadament va propiciar un altre tipus de feixisme assassí del qual s’ha de fugir com de la ràbia però en sí són idees, no fets. Bé, el cas és que a aquesta dona se li escalfa la boca des que no sé com han intentat anar pel seu marit, en fa l’efecte.
El que sí me gustó fue Sandro Rosell, que en su toma de posesión com a President del Barça habló de un Barça catalán, universal y que és més que un club però que todos lo que lo siguen fuera lo aceptan y se sienten igualment blaugranes. És clar, el Barça ha trascendit, ja no és tracta d’una representació de la Catalunya independent que d’alguna manera Joan Laporta pretenia en els seus emotius i desbordats mítings, allá on sabia que seria ben rebuda la seva ideologia, no allà on parlava castellà i els hi deia ‘al loro que no estamos tan mal’.
En fin, en el anfiteatro romano se achicharra una si no se pone una protección del 150 y se deja en casa los tapones para echarse la siesta como corresponde. Pero menos mal que cerquita está el río y aunque el agua baja bastante fría, creo que no aguanto más, me voy a dar un chapuzón dejando atrás las ideologías y abrazando a las personas. ¿Quién sabe? Igual me ligo una noia independentista, perquè a mi sempre m’han agradat molt les profes de català, em posen moltíssim. Però esto lo explico otro día, porque lo mismo me encuentro con una española y no está la cosa como para hacer ascos a nadie, ya he llegado el punto en que la belleza la veo y la siento tanto –todo el mundo tiene- que me gustan casi todas.

4 comentarios:

ROSALIANM dijo...

Paula, yo me pregunto lo mismo; tendré triple nacionalidad? española, catalana y vasca. No sé, dificil lo veo.
Feliz fin de semana.
Un beso.

Paula Mocinho dijo...

Seguro que la tendrás porque nadie va a decirte lo que debes sentir y mucho menos pensar, lo ponga o no lo ponga un papel.
Feliz fin de semana, guapa!

NORMA SANTOS dijo...

Paula, ¿sabes que pasa? que estoy medio dormida y creo leer en catalán y castellano a la vez y ahora ha pasado por aquí mi chica y me dice que la entrada está escrita en dual...jo, creí que me estaba volviendo loca...je,je,...me quedo con que te ligues a la chica esa independentista que seguro, vamos, fijo, que posee lo mismo que nosotras...es decir...tan solo varia los tamaños...y que me siento catalana aunque soy madrileña y española aunque soy catalana...el Barça ná he Paulita, eso sí que no...ja,ja,ja...
Feliz domingo...

Paula Mocinho dijo...

Norma, es que me he vestido el sistema dual y me he dejado ir...
Saludos afectuosos!