jueves, 18 de marzo de 2010
‘Memòries’ a La Sala de l’Espai Bonnemaison el dissabte 20 de març a les 21 hores
Diuen que les crisis afavoreixen els brots de creativitat i imaginació i fan que la gent s’ espavili. Sempre hem sentit a dir que el teatre està en crisi, ara és realment cert, no hi ha diners i, a més a més, els pressupostos públics retallaran els ajuts a les companyies. Aquest matí un amic ‘teiatreru’ em parlava de la preocupació d’un notable i prestigiós director d’escena: ‘si aquest que fa tres o quatre muntatges a l’any està preocupat, com estarem els altres’.
El cas és que el col•lectiu Projecte Vaca no s’adorm. El passat Novembre Vaca presentava un ‘work in progress’ titulat ‘Memòries’ amb dramatúrgia i direcció de Cristina Castrillo, directora del Teatro delle Radici de Lugano, Suïssa. Un treball que prenia com a punt de partida el record de la presó de dones a Barcelona durant l’època franquista per acabar de convertir-se en una escenificació de la presó en el seu sentit més ampli: la presó com a límit. Presó com a límit d’espai físic però també com a limitació personal. Límits no només externs sinó també interns. I el projecte continua, té voluntat d'espectacle.
Què hem ideat? Doncs el proper dissabte 20 de març a les 21 hores a LA SALA de l’Espai Francesca Bonnemaison se celebrarà una funció per recaptar fons en favor de continuar treballant. Per un mòdic preu de 5€ no només podràs presenciar ‘Memòries’, work in progress, sinó que adquiriràs el títol de padrí de l’espectacle cosa que et dona dret a assistir a la pre-estrena quan l’espectacle estigui dat i beneït. A banda del work in progress tots i totes les que vingueu aquest dissabte podreu veure també el documental ‘Volver a pasar por el corazón’.
Com que som optimistes i pensem que la iniciativa tindrà èxit, per tal de que no hi hagi enrenou cal que reserveu les vostres entrades-bonus al telèfon 695 186 416.
Ens veiem dissabte?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Què curiós, això de la crisi. Justament fa poc vaig llegir que el sector del teatre, no sols no s'havia resentit, sinó que havia guanyat públic. Suposo que es referien a Mamma mia i hoy no me puedo levantar, etc.
Publicar un comentario